A partir de la proposta dels dos mòduls de Mediació Comunitària i d’Inserció Socio-laboral, decidim crear les següents proves que confegeixen la nostra Scape-Room.
Les persones usuàries seran persones adultes que provenen de dos entitats diferents.
- 7 o 8 persones d’un col·lectiu de gent gran que estan treballant en una activitat de cuidadores no professionals.
- 7 o 8 persones de l’Associació Down Lleida.
Hem pensat que les activitats es facin per tàndems formats per una persona gran i una persona de Down Lleida. Hi ha activitats de dificultats diverses per a que tothom pugui participar, a partir de les seves diverses habilitats. Està pensat per a una durada de 50 minuts.
En tot moment, les persones que formem el grup estarem acompanyant per si no s’entén alguna prova.
MARIDATGE D’EMOCIONS
El primer que vam pensar quan ens van comunicar que el tema de l’activitat de l’Escape-Room havia de ser “FEM CAMÍ CAP A LA IGUALTAT” fou la de construir l’activitat per a transmetre el missatge de manera positiva; és a dir, sent conscients que la igualtat no existeix, però que hem d’intentar eliminar les diferències socials (donats els estudis que estem cursant i l’ofici al qual ens volem dedicar), volíem treballar el respecte a la diversitat i la equitat sobretot respecte a les dones i a les seves oportunitats, a partir, precisament, d’aquestes desigualtats que creiem que s’estan convertint en normes tàcites de relació de manera universal.
Durant la preparació ens vam divertir a l’hora de pensar les activitats, i a mesura que les anàvem construint, l’enfocament cap a l’empoderament de la dona ens anava suggerint diferents tipus de dinàmiques de joc. Temes com la imatge de la dona que vam voler desconstruir amb un parell de puzles, la bondat que vam incloure amb les caixes de somriures... i la presència femenina a través dels enigmes amb simbologia de gènere, i el color lila present a tot l’espai.
El funcionament com a equip va ser fàcil, cordial, i col·laboratiu en totes les fases, amb aportacions de tots els membres; hem compartit idees, maneres de fer, acollint i provant totes les coses que es proposaven abans de prendre decisions definitives. Per al dia de l’activitat vam tenir una mica més de pressió donat que teníem un temps limitat i havíem d’assistir a classe després del joc. Un dels grups va arribar amb una mica de retard, amb la qual cosa el marge de temps encara es va fer més petit; així que vam ser una mica més dinàmics per activar la resolució de les proves.
El col·lectiu amb el que vam treballar eren “adults” i, donada la nostra percepció de la desigualtat d’oportunitats a tots els nivells, vam voler posar en contacte un grup de dones cuidadores no professionals (àvies que tenen cura de persones dependents) amb un grup d’homes i dones de Down Lleida. L’experiència va ser summament enriquidora, simpàtica, empàtica, divertida, emocional, col·laborativa, humorística i molt activa. La sensació que, com a equip, tenim de les persones que van participar del joc va ser que havíem encertat en escollir aquesta franja d’edat. Ens quedem amb un record que és molt agradable perquè es va produir un àmbit de cura i acompanyament on es percebia molt de carinyo.